No és un problema nou, i enguany, en el pas a l’educació secundària hi ha molts casos molt greus a Barcelona:

• Les famílies no saben quina oferta de places NEE tipus A i B. En el cas de l’educació secundària aquesta informació no es publica. El Consorci recomana (està publicat al seu web) que en el cas de NEE les famílies parlin amb l’EAP – després, però, no tenen en compte les demandes dels professionals de l’EAP i no és vinculant-. El Consorci exposa que és la Comissió de Garanties d’Admissió qui decideix el repartiment de places perquè es miren els casos un per un. El Consorci també defensa que, en principi, els criteris per adjudicar plaça són els mateixos que en les places ordinàries, però a l’hora de la veritat les famílies es troben que no és així, ja que no es tenen en compte les puntuacions, les places fluctuen d’un lloc a l’altre i la informació no arriba a les famílies.

• La Comissió de Garanties d’Admissió de l’Educació Secundària, dos dies després de la publicació de places definitives (el passat 10 de juny) aquest any encara no s’havia reunit. Qui ha decidit, doncs, les places que ocupa l’alumnat NEE?

• Quan una família no li han atorgat plaça a cap dels centres demanats i es dirigeix al Consorci descobreix que no li donen cap informació. No pot saber quantes places NEE tipus A hi ha atorgades, ni quantes n’hi ha d’ocupades, ni en quins centres n’hi ha de lliures. Aquesta informació no la donen (sabem que el Consorci la té), i això genera molta incomprensió. És una manca de transparència absoluta i les famílies demanen una explicació i conèixer les dades. No fer-ho és una vulneració dels drets dels infants amb NEE: l’alumnat NEE ni té llista d’espera ni pot saber on hi ha places disponibles. Aquesta situació deixa les famílies desprotegides i sense possibilitat de mirar altres opcions adients ni trobar solucions per als seus fills i filles.

• La diversitat dels diferents projectes educatius a les escoles i instituts públics catalans, gràcies a l’autonomia dels centres, és un dels trets que fa la nostra educació pública rica i variada. Per això mateix, reclamem que s’haurien de tenir en compte aquestes diferències a l’hora d’ubicar l’alumnat més vulnerable. De la mateixa manera que un alumne NEE amb dificultats de mobilitat necessita un centre amb rampes i ascensor per accedir a l’educació, un alumne NEE amb dificultats relacionals i socials greus necessita un centre adaptat, flexible i conegut per poder accedir a l’educació. Això és l’equitat i això és la inclusió. I veiem, un cop més, com ens és negat.

• Moltes famílies han decidit no matricular els seus fills i filles als centres que els hi han adjudicat.

• Des que, a la nostra Comissió Inclusiva del Districte de St. Andreu, vam iniciar la denúncia de vulneració de drets en l’assignació de places amb necessitats educatives específiques (NEE de tipus A) a la preinscripció escolar, ens han contactat famílies d’altres districtes i amb casos que no són només d’accés a l’ESO.

• Demanem una solució adequada al Consorci de Barcelona per a l’alumnat amb NEE.

Estem segures que amb la voluntat de fer les coses bé, amb transparència i diàleg amb les famílies es pot trobar una manera de resoldre la situació en què ens trobem.